EXTREMEMAN SALOU 226

domingo, 18 de diciembre de 2011

Duatló Terrassa 18/12/2011:

Duatló cross celebrat el día 18/12/2011 ha estat un duató ràpid però exigent amb la primera part de cursa a peu de 6km sortint de la part de Can Roca al nord-est de Terrassa tot seguit per una sèrie de camins i corriols amb bastant desnivell. A la primera transició he arribat en una bona posició i desprès d’agafar la bicicleta començava el tram de pujada. El circuit btt era de dues voltes quasi iguals amb una pujada llarga forta poc tècnica i una baixada tècnica però ràpida. Al cap de mes o menys una hora i mitja arribo a la ultima transició agafo les sabates i surto disparat intentant allargar el pas i oblidar el dolor que noto al dit a cada pas que faig. He quedat el 78è de 327 participants no es un èxit però he tingut molt bones sensacions, sobretot amb la bici i això vol dir que els entrenaments estan donant el seu fruit.

Previa Duatló Terrassa:

El passat diumenge al duatló de Solsona vaig trepitjar una pedra a la part del circuit de cursa a peu i em vaig lesionar el segon i tercer dit del peu esquerre. Aquesta setmana no he pogut entrenar tot lo be que he volgut la part de córrer però el dolor i la inflamació han anat disminuint i crec que podré córrer prou bé.

Duatló Solsona:

Arriva el dia 11 del 11 del 2011 i a la localitat de Solsona te lloc el duatló de sant Ponç que rep el nom del pantà on es celebra la prova. Son vora les 1o del matí, fa molt fred i estic escalfant i corro per la presa del pantà per on passa una brisa que aixeca l’aigua quasi congelada i em glaça les articulacions que per molt que corri i corri pareix que no s’escalfen.

S’apropa l’hora de la sortida i intento anar a guardar un bon lloc per tal de que no em passi com últimament que se’m posen 4 motivats al davant que em molesten i em fan baixar el ritme en el primer tram simplement perquè es creuen que tenen mes nivell del que tenen.

Sona el tret de sortida i “vaya caos”! s’ha posat un quad a donar la sortida i se li ha calat, la gent s’amuntona, xoca, es pega, trepitja fora del circuit, etc... desprès de unes quantes caigudes, cops, espentes i trepitjades agafo un ritme adequat i comença una pujada molt exigent que fa que molts atletes paren de córrer a trams per poder seguir endavant. Els petits corriols i el gran desnivell fan que no pugui adelantar als atletes que no porten un ritme de carrera prou ràpid com per anar davant meu. Desprès de la transició agafo la bici i gaudeixo d’un circuït molt ràpid ple de carretera i trams de muntanya amb poc corriols. Arribo ràpid a la ultima transició i començo a córrer a un bon ritme fins al final que hem permet estar dintre dels 3 primers classificats del etb- VIC i així donar punts al club i d’alguna manera tornar-los una mica el favor que em fan ajudant-me aquest any. Molt content i amb ganes de més.


Duatló Valldoreix:

Som a dia 4 de Desembre al duatló de Valldoreix. Aquest duatló no forma part dels duatlons del circuit català però he decidit fer-lo com a entrenament ja que la BTT em dona potència i es una de les coses que s’han de millorar de cara als triatlons de carretera de l’estiu.



El circuit és una mica mes curt que normalment i consta de: 4’8 de cursa a peu seguits de 17 amb btt i 2’4 finals de cursa a peu.

Un cop donada la sortida em col·loco 3er i poc a poc em van passant corredors fins que em quedo a la posició numero 10 o 12 i començo a sentir una respiració al clatell, hi ha algú mes que em vol passar. Quant em giro m’adono que és Marcel Zamora! Que fa al meu costat? Com és que no corre mes?. Correm junts els primers quilometres i al últim quilòmetre fa un canvi de ritme i s’escapa. Desprès de la transició volo pel circuït de btt ja que es d’un nivell molt baix i quasi no hi ha muntanya, arribo al últim segment de la prova i acabo amb la 14ena posició. El resultat no reflexa el content que estic ja que Marcel Zamora només ma tret 2 minuts!!  

lunes, 5 de diciembre de 2011

Duatló Cross Ametlla del Vallès:

Soc a Taradell, son les 7 i mitja del matí i estic carregant al cotxe la bicicleta de muntanya ja que avui es celebra un duatló de muntanya a l’Ametlla del Vallès amb 6 Km. Cursa a Peu / 20 Km. BTT / 3 Km. Cursa a Peu. Fa fred els vidres del cotxe estan glaçats i la boira marinera deixa en incògnita el temps que farà avui i jo no paro de pensar amb la llista de coses que he de portar ( a veure per la 1ª transició el casc, per la segona.....).


Arribo a les 8 i mitja a l’Ametlla i crec que es el primer cop que arribo a una proba i ho tinc tot controlat fins i tot em sobra temps!!
 

Preparo el material amb cura i intento fer un bon escalfament ja que segurament toqui sortir molt fort i la meva meta avui es fer-ho bé a la cursa a peu perquè segons dice el circuit BTT es molt dur i tots els cracks de muntanya aprofitaran per passar-me pel damunt.


Avui és la primera prova que corro formant part del club triatló etb de Vic el qual em donarà un cop de ma per aquesta temporada i per tant no puc relaxar-me es hora de exigir-me una mica més!.

Donen la sortida i em poso a un bon ritme dins del primer grup i desprès de fer uns carrers esfaltats de baixada dins del costerut poble entrem dins la muntanya i ara si que pareix que comença el duatló. Durant el primer segment de cursa soc adelantat per algun triatleta i en passo a algunts mes vaig dels 30 primers.

Arribo a la transició i la faig prou ràpida i comença el segment btt, de seguida em passen 5 o 6 ciclistes, apreto les dents i pedalo com mai per tal de que no em passin més . Intento beure una mica mentre pujo i pujo pels carrers de la vila i comença el corriol, pujada per variar... Dins del meu cap només es repeteix la frase “No pot pujar eternament, no pot pujar eternament, no pot .....” 4 o 5 km després començo a notar que em marejo noto les cames buides, em falta l’aire i tinc molta, molta set. Alguna cosa va mal em rendeixo al pensament "pot pujar eternament! " i baixo el ritme per tal de no acabar vomitant que pareix que serà el que passarà vulgui o no vulgi.


 

No he parat de pedalar xo el triatleta que pareixia un professional ara pareix un aficionat de diumenges al matí fent la ultima pujada abans de parar a esmorzar jeje. Em passen molts ciclistes cada cop que apareix una pujada i poc a poc noto que em tornen les forces i recupero un bon ritme que ja no deixaré fins al final de la cursa. Disfruto dels corriols aprofito les baixades i intento dibuixar la millor traçada per tal de guanyar temps passar a alguna “barbie” (son els triatletes masculins que a les pujades estan forts i pujen ràpid perquè porten fent ciclisme molt temps però que a les baixades se’ls i ajunten els genolls, claven frens, treuen un peu dels pedals i creen una cua espectacular al corriol fent caure molta gent inocent).


 

En un adelantament a una “Barbie” es fa petit el corriol em toca i caic al terra. M’aixeco ràpid fet una fera i pedalant amb ràbia en busca de passar-lo “no pot ser que aquest em guanyi”. De repent sento una roda que se m’està acostant, miro enrrere i.... ES UNA NOIA. Corrent ni l’havia vist la qual cosa em recorda que me relaxat massa i que tinc d’apretar per tal de que no m’acabi passant. M’esforço fins arribar ala última transició em poso les bambes i corro tranquil fins al final ja que sé que ara segur que no m’agafa.




Arribo a meta amb 2h i 14 min. No es un bon resultat però aquí estem per aprendre i avui m’emporto una bona lliçó.


miércoles, 12 de octubre de 2011

Duatló del Bandoler:

El dia 2 de Octubre de 2011 es celebrava a la ciutat de Taradell ( Barcelona) la segona edició del Duatló del Bandoler. Un duatló de muntanya que constava de 10km de cursa a peu seguits de 22km de BTT i que acabava amb un circuit de 3km mes de cursa a peu.

Hora de sortida 9:00am i desprès de recollir el dorsal i deixar la bicicleta de muntanya a la transició faig un minut d’escalfament ja que no hi ha temps per mes perquè s’ha fet tard per culpa de alguns problemes amb el xip.

Desprès de nombrosos intents de donar la sortida el “ bucanero” dispara el fusell i surto a un ritme relaxat per tal de mantenir-lo durant els 10km de pujada amb corriols que m’esperen. Un gran grup de corredors han sortit molt forts i s’han separat uns 100 metres del segon grup sortint del poble. En arribar la primera pujada començo a passar corredors que no poden mantenir el ritme inicial i em col·loco darrere del primer grup de corredors. El circuit cada cop es fa mes exigent obligant als corredors a deixar de córrer per poder continuar avançant i fins hi tot a escalar en algun pas difícil. Els 5 primers corredors ja han desaparegut i el primer grup cada cop se  m’escapa més.

Al 6è quilòmetre arribo a la part més alta del circuit, s’han fet llargs aquí es on es nota si has entrenat per la muntanya o no. Comença la baixada i quina baixada!! Corro el més ràpid possible i intento fer passes molt llargues i després de unes quantes patinades i unes torçades de turmell agafo una pista que em porta fins a l’entrador del poble i per fi xafo l’asfalt. Arribo a la transició, han passat 52min. fa molta calor i estic mort de set.

Amb la bicicleta a les mans me’n vaig en busca dels corriols per tal de començar el segment de BTT. Tinc una sensació estranya a les cames noto els quàdriceps inútils i suposo que es per no estar acostumat a córrer per muntanya. Desprès de una mica de pujada arribo als corriols i començo a gaudir de la cursa. Una hora i vint minuts desprès arribo a la segona transició una mica preocupat ja que durant el segment de BTT me perdut dos cops perdent uns 3 minuts i no se quants atletes m’hauran passat. Faig una transició ràpida i surto disparat per superar els 3 últims quilòmetres.


Arribo a meta 2h i 25min. Mes tard de la sortida i estic cansat, amb les cames plenes de cops i talls però content ja que desprès de passar per un circuit tant exigent et queda una sensació a dintre d’aquelles que dura unes hores i que et fa sentir que existeix res impossible per tu.

(No hi ha imatges)

viernes, 30 de septiembre de 2011

Half Ironman Sailfish de Berga 24-09-11


Avui és 25 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Berga es celebra un triatló de mitja distància que es compon de 1’9km nedant, 90km en bici de carretera i acaba amb una mitja marató, es a dir 21km de cursa a peu. El segment de natació comença al pantà de Baells, la primera transició està just a la presa del pantà, on son les bicicletes i on es deixarà el neoprè i material de natació. Al segment de bici es fan dos voltes de 45km passant per els pobles del voltant i creant un circuit bastant exigent ja que Berga està rodejada de muntanyes. Per últim el segment de cursa a peu consta de 3 voltes a un circuit urbà que passa pels carrers del poble fins arribar a la línia de meta.

 

Son les 7 del matí i acabo de sortir de Taradell esmorzo de camí al cotxe i intento beurem un bidó de sals per tal de hidratar-me el suficient abans de la cursa. Primer vaig a la T2 per deixar la part de running (sabates, mitjons i una visera per si fa molt de sol), tot seguit pujo al pantà per deixar la bici i el material de la T1 i em poso el neoprè per la sortida. No se quina temperatura fa però tothom porta jersei, estan en les mans a les butxaques i amaguen el cap tot el que poden dins la roba d’abric. Fa un vent gelat però estic massa preocupat pensant en totes les coses que poden anar malament durant la cursa com per a patir pel fred.



L’aigua està a 20º per la qual cosa segur que dintre s’està millor que a fora i per tant ja ens preocuparem desprès quan sortim mullats i haguem de pujar a la bici.



L’hora de la sortida s’apropa i 450 triatletes s’aglomeren en una fina rampa que es dirigeix al pantà i es comencen a sentir les frases típiques “ a disfrutar-ho eh” que traduït a català real vol dir vosaltres no correu que jo aniré a muerte, o també “com la liem no? Perquè ens em apuntant? Mai aprenem o que? Jaja!!. Hi ha una cua molt llarga i així et dona temps a mirar el recorregut i pensar... aquestes boies no estan massa lluny? . Mentre estem parlant fan baixar alguns triatletes a la línia de sortida i sona el tret de sortida! No s’ho esperava ningú i la gent es comença a empènyer per la rampa fins arribar a l’aigua, els primers participants porten uns 400metres i io encara no he pogut tocar l’aigua!!.



Arribo al final de la rampa i salto al pantà intento caure entre dos triatletes però crec que ne enfonsat un. Començo a nedar i intento concentrar-me mentre els atletes del voltant em peguen al cap en cadascuna de les braçades que fan. Nedo uns 500 metres i se’m acaba la paciència, passo per damunt de dos o tres atletes i em col·loco a uns 5 o 10 metres de la trajectòria per tal de nedar uns metres mes que els altres però sense rebre tants cops. El pas per les boies es fa molt llarg i cada cop que trec el cap pareix que la pròxima segueixi igual de lluny. Desprès de 30 minuts molt llargs toco el ciment de la rampa de la T1 i començo a córrer cap a la transició per una rampa de 50metres fins arribar a la bici. Em trec el neoprè assegut al terra per tal de recuperar-me una mica, em poso el casc i les sabates lo mes ràpid possible i surto disparat esperant que les cames aguantin bé els 90km de carretera.













Porto uns 45km damunt de la bici i tot pareix funcionar perfectament, em noto amb energia i se que puc anar molt més ràpid del que estic anant així que decideixo donar una mica més de mi en la segona volta. Faig la segona volta a un ritme més decenti passo uns quants atletes que ja s’han fos en la primera volta. Les cames ja comencen a “enquilosar-se” una mica i al cap em dona voltes tota la estona la idea de com reaccionaràn les cames al baixar de la bici i començar a córrer.



Arribo a la T2 desprès d’una bona pujada i faig una transició ràpida i començo a córrer per els carrers empinats de Berga.

No fa ni 2 minuts que estic corren i noto com el vast extern del quàdriceps comença a enrampar-se sense parar i decideixo prendre’m un gel  per resoldre el desequilibri iònic. En la primera volta intento veure moltes sals als avituallaments però pareix que res es suficient per parar les rampes a les quals se’ls i suma un dolor abdominal que no pot portar res de bo. Al acabar la primera volta veig a Rios que m’està fent de suport i li demano que m’aconsegueixi una pastilla de potassi per parar les rampes. Al cap de uns 4 km em dona la pastilla i en 5 min tot torna a la normalitat. Em sento cansat i encara em queda una volta i mitja al circuït però ara ja estic segur que arribaré a la meta.

 

Arribo a la meta 4h i 50min desprès d’haver començat aquesta aventura. Sóc el 64è classificat del mig Ironman de Berga i ho he fet amb menys de 5 hores, no m’ho puc creure...





Creuo la línia de meta emocionat perquè acabo de pujar un esglaó més de cara al Ironman, he complit un somni i m’he demostrat a mi mateix que tot es possible si hi poses ganes i dedicació.

 


Porto 7 mesos entrenant dur, he arribat a fer fins a 20 hores de entreno setmanal, me perdut moltes festes, sopars i celebracions i me cansat molt, moltíssim. He patit en moltes ocasions i he passat alguns ensurts però... un moment com aquest ho compensa tot.
"Sentir-se realitzat és totalment necessari per a ser feliç a la vida i si per mitjà de practicar un esport o fer alguna activitat ho pots aconseguir per a mi compensa tot l’esforç que hi posis."




















domingo, 11 de septiembre de 2011

Aquatló de Tarragona

Avui és dia 4 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Tarragona es celebra un aquatló que consta de: 2’5km de cursa a peu seguits de 1km nedant i 2’5km més de cursa a peu. Arribo puntual a l’obertura de boxes i desprès de recollir el dorsal preparo el material correctament per tal de fer una transició lo més rapida possible.



9:00am sona el tret de sortida i començo a córrer a una velocitat constant que se que podré mantenir durant els 2’5km restants i hem permetrà arribar a l’aigua en energia per poder nedar a un bon ritme. Em col·loco 6è i ràpidament els corredors que estan mes avançats comencen a baixar el ritme conseqüència de no haver calibrat bé la velocitat i en menys de 1km estic 3er.



Arribo a la transició en tercera posició i durant aquesta hem passen 2 corredors, surto disparat cap al mar, entro a l’aigua i començo a nedar a un ritme constant. Passo un o dos nedadors i em poso a peus de dos triatletes que neden fatal fen ziga-zaga cada pocs metres i em fan perdre temps. Decideixo passar-los i em col·loco en una de les primeres posicions. Avui la mar està revolta i les boies son petites, vaig traient el cap però no les trobo i segueixo nedant en direcció a la moto aquàtica pensant que marcarà la última boia però un cop arribo allí els socorristes m’indiquen que la boia està en direcció contraria a uns 100 o 150 metres. M’ha caigut el món al damunt, i desprès de uns instants de incertesa de abandonar o no, decideixo seguir i intentar quedar en la millor posició possible. Desprès d’uns dos minuts arribo a la boia que m’ havia passat de llarg i ja m’ha passat tot el “pelotón” de atletes de nivell mig. Estic en la posició 20 mes o menys i començo a passar nedadors fins que surto de l’aigua agafo la polsera necessària per fer una altra volta al circuit de natació de 500 metres i dono una volta molt ràpida i em poso el 10è mes o menys.



Després de la transició començo a córrer a un bon ritme i passo dos corredors més abans de arribar a meta. He queda 8è de la categoría absoluta masculina, després d’una cursa plena de dificultats i errors inesperats. He fallat i en una proba tan ràpida 3 minuts perduts ho es tot. Intentaré aprendre de les errades i no caure més cops amb la mateixa pedra.  

viernes, 2 de septiembre de 2011

12ª Cursa Urbana de La Senia


El passat dia 27 d’Agost es va celebrar la 12ª cursa urbana de La Senia que coincideix amb el 7è memorial a Josep Martí Gisbert. Aquesta cursa consta de un circuit urbà de 5km de distància que es completen al donar 6 voltes i mitja pels carrers del casc antic de la Senia.

A les 6 i mitja sortim de Ulldecona un grup d’amics, uns en ganes de fer un bon paper o superar temps anteriors i d’altres en ganes de demostrar-se a ells mateixos que poden superar aquest repte de la forma mes decent possible.

Al arribar ens trobem tot tipus de atletes, la majoria no pareix que s’hi dediquen gaire però de repent apareixen 3 nois d’un equip d’atletisme de la comarca que pareixen més professionals, son alts amb cames molt llargues i van perfectament equipats, ens expliquen que participen al campionat d’Espanya, fan un escalfament tots a una amb diferents moviments, sortides explosives,etc... en aquest moment es quan crec que les possibilitats de fer podi s’han acabat.

Fins les 9 i ja fosc no donen la sortida, surto disparat i em poso al capdavant de la cursa a un ritme fort però que sé que puc aguantar durant 5 kilòmetres. Desprès de les primeres dos cantonades ja sento unes passes que corren darrere meu a uns 4 metres, és un dels del club d’atletisme, el qual es queda darrere meu a molt poca distància perquè fa molt de vent i així es refugia durant les primeres 3 voltes.

Quant arribem a la quarta volta em retalla una mica mes de distància i intento apropar-me al màxim a les parets de les cases quant arribo als girs per tal de no deixar-li espai per passar. Passada la línia d’arribada de la 5ª volta em passa fent un esprint que no m’esperava i el perdo de vista. Continuo amb el mateix ritme durant una volta i mitja més doblant molts dels corredors de la cursa i girant-me de ves en quant per si s’apropa el tercer classificat.

Arribo a la línia de meta 2n amb 16’ i 20’’ uns 20’’ més tard que el primer classificat i 1 minut i pico per davant del tercer.



La cursa a resultat un èxit, intensa però m’ha servit com a test de 5km ja que no n’havia fet cap fins ara. Ara a descansar, gaudir de les festes, recuperar-me i entrenar al màxim per al pròxim repte.



No hi ha imatges.

martes, 16 de agosto de 2011

Zoot triatló de Tarragona


Som a día 14 d’Agost del 2011 son les 5 i mitja del matí i ja ha sonat el despertador. Avui és el triatló de Tarragona de distància sprint, en teoría ja que després han augmentat la distància de natació a 1km pel port, 20km de ciclisme per un circuit urbà i 5km de cursa a peu per l’espigó del port. Faig els últims preparatius i repasso mentalment el material que necessitaré en cadascuna de les transcicions no sigui cas que hem deixi alguna cosa. Un cop carregat el cotxe surto d’Ulldecona direcció Tarragona molt aviat ja que a les 7:15 del matí s’ha de recollir el dorsal.



08:15am. Un cop recollit el dorsal i deixat el material a boxes vaig a veure la sortida dels triatletes federats que és a les 8:30, oportunitat que aprofito per observar les transcicions i mirar els errors que cometen en elles per a que no hem passin a mi ( patinar al baixar de la bici, pujar abans de la línea, ...) ja que fins les 10:00hr no és la sortida dels no federats.



A les 9:45 hem tiro al port l’aigua no està molt freda i fa molta calor la qual cosa incitava a tirar-se però només incitava... perquè un cop dins enfonso el cap i m’hen adono de lo bruta que està l’aigua, ostres!! està tant verda que no veig a un pam dels meus ulls!. No hi ha molta corrent i no fa vent així que la posició de sortida tampoc serà clau però decideixo sortir cap al costat intern del circuït per no fer mes metres del compte.



A les 10:00 soc a l’aigua esperant el tret de sortida i després d’uns tres minuts eterns sona el tret i començo a nedar a un ritme conservador amb el que sé que no hem desgastaré abans d’hora i si fa falta i hem sobren energíes ja apretaré al final. Les dos primeres boies es fan de rogar abans no hi arribo, però un cop allí veig que encara no he rebut cap cop i no he tragat aigua per tant estic al primer grup! (deducció lògica ja que els primers saben nedar i no els fa falta agafarse als altres, ni fan ziga-zaga en direcció a una boia, ni es paren al mig perquè han calculat malament la distància o la velocitat). Segueixo nedant i noto com passen 3 o 4 triatletes els quals tornaré a adelantar abans de arribar a les escales del port. Pujo les escales amb l’ajuda dels voluntaris de Runningsolutions i començo a córrer per arribar a la transcició situada a uns 100metres.



Agafo les ulleres, el casc, el portadorsal, hem poso els mitjons i les sabates de ciclisme, corro fins la línea de final de transcició salto damunt la bici i començo a pedalar. Hem noto les cames pesades i encara tinc un regust salat a la boca però rapidament es comencen a oxigenar, hem noto fort i fresc i puc apretar més. Agafo dos triatletes que van a un bon ritme i ens posem a rodar junts fent relleus cada pocs minuts. Rodem a una mitja de 35km/h que en aquest cas no està malament ja que el circuït és urbà, no hi ha prou policía i els cotxes surten de sobte des de qualsevol carrer o carreró. Tots 3 adelantem un bon grapat de triatletes que hauràn fet un bon parcial a la natació però la bici els està posant al seu lloc.



Després de 20km de boijos i de 2 o 3 ensurts que no et deixen relaxar arribo a la darrera transció, agafo les sabates de córrer i surto volant pensant que només son 5km i els vull fer en menys de 18 minuts. Fa un sol terrible i una calor asfixiant, els triatletes que habien arrivat dabant meu baixen el ritme i és la hora de apretar les dents i sofrir una mica més per tal de recuperar algunes posicions. Quant portava 2km i mig de cursa veig que al faro hi ha un “oasis” i amb el sol que cau un habituallament era lo que més esperava amb el desig de tirarme una botella de aigüa al damunt per tal de baixar-me la temperatura coorporal. Quant hi arribo només donaven Powerade!! Amb lo qual em quedo en sed i a més no mel puc tirar per sobre ja que sería una mica enganxifos. Els últims 2 km es fan realment durs ja que porto un ritme de cursa bastant ràpid i comença a passar-me factura, ting un dolor estrany a l’abdomen i comencen a aparèixer algunes punxades per la zona dorso-lumbar. Se que tinc d’aguantar només queden entre 6 i 8 minuts de carrera i no baixo el ritme fins la línea de meta.



Arribo a meta sofocat però content ja que avui tot a anat bé i no he patit tant com en altres proves. Tot i el marcador he fet 1h i 13min. ja que el marcador el van engegar per les noies que van sortir uns 3 minuts abans.






  •  Resultat: 1h i 13min.
    •    6è Classificat en no federats

lunes, 20 de junio de 2011

Triatló cros de Balaguer ( Distancia Sprint ).



Ahir dia 19 de Juny i vaig participar en un triatló cross distància sprint a Balaguer. El triatló cross es aquell que combina natació, ruta ciclisme amb BTT i cursa a peu i al ser distància sprint es fan 750 metres nedant, 20 quilòmetres de ciclisme de muntanya i 5 de cursa a peu.

El dia anterior vaig estar ja a Balaguer com a espectador ja que es celebrava un triatló de mitja distància de carretera que te fama de ser molt dur i tenia ganes de veure’l. La veritat que el de distància B va ser molt dur ja que feia vent i les pujades al port d’Ager es feien molt llargues perquè anaven seguides de pujades del 13-15% la qual cosa va deixar els triatletes molt desgastats a l’hora de afrontar la cursa a peu.

A la nit vaig parlar amb la gent que havia anat a provar el circuit de BTT ja que al dia següent es jugarien les primeres posicions i em van dir que el circuit era molt tècnic ( molt difícil) i que a més a més hi havia alguns llocs on tenies que agafar la bici al coll i pujar caminant per senders impossibles de pujar damunt la bici, la veritat vaig  preocupar-me una mica...

Al matí vaig aixecar-me a les 8:00 del matí, vaig esmorzar i vaig anar a buscar el dorsal, el chip i a deixar les bambes a la transició de Balaguer, ja que aquest triató comença en un pantà situat a Sant Llorenç de Montgai i acaba desprès de la última transició a Balaguer.

Un cop recollit el dorsal m’informen que hi ha algun problema amb els chips ja que s’han equivocat a l’hora de repartir-los i han donat el meu a una altra persona. Pujo a Sant Llorenç de Montgai deixo la BTT a la transició em poso el neopré i no puc entrar a escalfar a l’aigua  ja que encara no m’han trobat el chip. Quan falta un minut per la sortida em donen un chip em tiro a l’aigua faig 6 braçades i preparat per la sortida noto que alguna cosa no va bé.

Sona el megàfon amb una veu que crida “60 segons per la sortida”, no em sento bé s’hem talla la respiració i noto com si em puges el menjar des de l’estómac, no hi ha temps per pensar sona el tret de sortida i començo a nedar els primers 200 metres al màxim per col·locar-me en un lloc privilegiat. Un cop estava en un bon lloc dins del primer grup però separat dels 5 primers m’intento relaxar una mica però no puc, noto que no puc respirar, m’ofego i vaig canviant de crol a braça cada 100 metres per poder vomitar i intentar agafar una mica de aire sense parar-me ja que son pocs metres i no em permeto parar, em passen 5 o 6 nedadors que m’enfonsen i em toquen al passar. Quant porto uns  750 metres ja no em puja el menjar surto de l’aigua després del moment mes angoixant dels últims 10 anys i camino per el tapís de la transició mentre s’em cauen les llàgrimes del patiment anterior.

Respiro i em reconforta sentir la Ivet que em diu que he fet un bon temps a l’aigua tot i els problemes. Agafo el dorsal, el casc amb les ulleres, em poso les sabates de bici de muntanya i corro cap al final de la transició pensant amb els 25 km de corriols i pujades tècniques. Només començar pujada i més pujada, el pitjor és el principi hi ho sé així que no baixo el ritme i arribo al tram més dur que m’obliga a pujar la bici al coll durant uns 300 o 400 metres.

La ruta comença a posar-se interessant amb corriols que pugen i baixen, el camí es posa capritxós creant milers de formes i fent-me passar per desenes de paisatges diferents cada pocs quilòmetres. Passo alguns corredors que s’han acomodat i arribo feliç a la última transició.

Començo a córrer a un bon ritme i comença la pujada que dura uns 3 quilometres, baixo una mica la velocitat i sense adonar-me’n ja sóc al final, un últim esforç i la alegria de haver acabat una altra aventura.


Tot i els contratemps tinc moltes ganes de millorar i de tornar, per poder-me superar i seguir millorant.

Parcials:

Natació:  13’56min.
BTT:      1h 59min.
Cursa a peu: 18min.

miércoles, 15 de junio de 2011

Triatló olímpic Vinarós


El passat dia 5 de Juny es va celebrar a Vinarós un triatló olímpic on hi vaig participar. La distancia olímpica consta de 1’5 km nedant, 40 km de ciclisme i 10 km corrent. Aquesta ultima setmana havia entrenat molt ja que no tenia la intenció de participar en cap competició i hem vaig enterar de la prova un dia abans. Gràcies a alguns contactes em vaig poder inscriure en la prova del diumenge i vaig arribar a les 9:00 preparat amb tot el material, nerviós i cansat ja que no ho havia previst i no havia fet un “tapering” (posta a punt) adequat, entrenant 10 hores setmanals i deixant quasi tot el volum a finals de setmana. 



A les 9:15 ja havia recollit el xip, i em vaig dirigir a boxes per preparar les transicions. Deixo la bicicleta mirant cap al camí de sortida, les sabates de córrer al costat i les sabates de ciclisme davant amb els mitjons posats, el dorsal i el casc de la bici amb les ulleres. Em poso el neopré per la natació una mica de crema solar als braços i baselina per al coll per a no lesionar-me amb el neopré.




A les 9:50 em tiro a l’aigua per provar sensacions, faig unes braçades i surto per agafar un bon lloc a la sortida.

Un cop ja revisada la direcció de la corrent i contrastat amb la direcció de la primera boia  agafo un bon lloc a la sortida i espero nerviós el 3.....2.....1.....ja!!!



A les 10:00 am sona el tret de sortida i em tiro a l’aigua il·lusionat ja que havia entrenat molt i esperava tenir bones sensacions però, la veritat... no va ser així, després dels 250 primers metres arribo a la primera boia amb el primer grup de nadadors i un cop allí començo a rebre cops, m’estiren, m’enfonsen... en aquell moment i després de fer uns quants glops d’aigua me’n adono de que es una competició i començo a utilitzar tots els trucs que he après durant aquests mesos per sobreviure a un triatló.



Els següents metres es fan mes i mes durs ja que els constants cops, enfonsaments i empentes rebudes han aconseguit pujar-me les pulsacions al màxim i segueixo nedant a un ritme més lent i intento aguantar amb una respiració entrecreuada fins tocar la sorra 750 metres després. Al tocar la sorra faig un salt de papallona m’aixeco i passo pel detector de xip, sento al Rios i Jaume com criden animant-me em giro i veig que hi ha molta gent nedant me’n adono de que vaig bé, continuo corrent i torno a llençar-me a l’aigua encara em queden 750 metres més.



Durant la segona volta em passen 5 o 6 triatletes més i 26 minuts després de començar l’aventura surto de l’aigua. Arriba la transició després de recórrer 50 metres i de nombrosos intents fallits de treure’m el neopré trobo la bici em paro i aconsegueixo treure’m el neopré em poso el dorsal, el casc i les sabates poc a poc perquè em noto marejat i pujo a la bici tot sortint de la transició.

 

M’esperen 40 km de bici però ràpidament em sento bé i amb forces, començo a pedalar i em sento fort. Al cap d’uns 20 minuts aconsegueixo posar-me a roda i els quilometres passen ràpid. Hem passen alguns ciclistes que roden més fort que jo i no els puc seguir. Després de pujar dos cops a l’ermita de Vinarós arribo a la transició amb una set que em moro  ja que fa molta calor i a la bici només hi portava sals minerals.

 

Hem poso les sabates i surto a un bon ritme preparat per fer un bon temps a la cursa a peu, arribo a l’avituallament i agafo una aigua, quasi me la bec d’un glop i la resta me la tiro al cap. L’aigua estava molt freda i noto com l’estómac em fa cada cop mes mal, els quilometres no passen i els 5 últims es fan molt llargs.






Arribo a la línia de meta emocionat ja que ha sigut més dur del que em pensava, però a la vegada content. He quedat el 51 havent sortit de l’aigua el 32 la qual cosa em diu que puc fer-ho millor i m’anima per esforçar-me mes de cara al proper triatló.

miércoles, 18 de mayo de 2011

Mitja marató de Valls ( Cursa del CAlçot) 22km




El dia 27 de Març de 2011 es va celebrar a Valls la mitja marató anomenada cursa del calçot. Dins de les mitges maratons de la zona aquesta és de les més dures ja que te bastant desnivell tant pujades com baixades que donen la volta pels barris de la zona.

Donat que portava un mes entrenant i una cursa de 10 km ja no seria un nou repte vaig decidir provar una mitja marató per començar a notar la duresa de les curses de més llarga distància. Com que en la primera cursa (10k de Cambrils) havia fet 42 minuts vaig pensar que un bon resultat seria fer el mateix temps per quilòmetre però en 22km o sigui córrer a 4’20’’ durant 22km serien 1h i 32min.

A les 10 del mati es va donar la sortida i vaig començar a córrer a 4’30’’ el quilòmetre més o menys aguantant en un grup gran on hi havia corredors de tota mena. Als dos quilometres vaig augmentar el ritme i vaig escapar del grup i vaig avançar moltes posicions al llarg dels 20 km restants.
Els participants anaven perdent velocitat a causa del desnivell de la prova el qual fatigava la musculatura i feia que les cames cada cop pesessin més i gràcies a un entrenament basat en series i temps jo no baixava el ritme i només em calia esperar que tots els que no tenien el mateix nivell s’haguessin sobreestimat. Així va ser i durant tot el recorregut passava gent que caminava, s’ofegava o simplement baixava el ritme i intentava una mena de marxa per acabar la prova sense caminar d’una forma un poc més digna.

Al cap de 1h i 34’ arribo a meta, amb millors condicions que la cursa de 10km de Cambrils i molt bones sensacions de cara a provar proves mes grans.

lunes, 16 de mayo de 2011

Grifone Challenge: Part 2_ Ciclisme 47km BTT

 Avui és dia 15 de Maig just ahir vaig participar a la vertical Quiri la qual ma deixat un lleuger dolor d’esquena i glutis.

M’he aixecat a les 7 i mitja ja que la sortida era a les 9:00 i havia de tenir temps de comprovar que tot estigués al seu lloc. A les 9:00 donen el tret de sortida i aconsegueixo col·locar-me en un primer grup de ciclistes els quals hem permetien desfer-me dels típics “domingueros” que fan pedalejades de BTT en plan xerradeta i que a cada pujada t’obliguen a passar-los i gastar més energia de la necessària. Al cap de 500 metres s’escapen els cracks que s’hi juguen alguna cosa i aconsegueixo acoplar-me a un grup de nois on intento anar a roda per reservar-me un poc per quan comencin els corriols.

Al cap de 1’5 o 2 km comença la sorra, el camí i finalment el corriol que s’inicia amb unes pujades mortals les quals comencen a posar a cadascú al seu lloc. En la primera part del circuit començo a passar a “innombrables”  (el significat de innombrables està a l’anterior entrada) i després de les pujades mortals hem trobo amb unes baixades trialeres d’aquestes que pareix que t’hagis de tirar pel Dragon Khan quan encara no son ni les 10 del matí.

Al km 10 trobo el primer avituallament on observo que tothom para a recuperar forces i jo faig el mateix intentant imitar als que pareixen que dominen la situació ( hem poso trossos de plàtan als camals, recargo el bidó i menjo una mica de fruita) en total perdo 2 minuts però crec que estan ben aprofitats. Segueixo pedalant i pujant a la muntanya 800 metres més de desnivell fins arribar al cim on trobo el segon avituallament on portava uns 25 km i on hem dono conte de que podré acabar la cursa i a més ho faré d’una forma honrada.
Al km 27 comença una baixada de pedra solta i parts trialeres amb un tros de bosc amb fang on els dos participants que anaven davant meu cauen al fang i això hem permet passar-los fàcilment.
Al km 30 més o menys el terreny anava planejant i arriba un d’aquells moments de motivació on veus que estàs aconseguint el que t’havies proposat i a més per uns moments desapareix el cansament i les cames comencen a pedalejar amb força. Just quant estava disfrutant del moment al xafar una pedra per un costat d’uns 2kg s’aixeca i em pega a la tíbia provocant un dolor immens i començo a cridar com un boig com si m’haguessin amputat la cama i sense pensar que pogués haver-hi algú al darrera.  Un cop haver comprovat que no hi havia ningú al darrera que hagués pogut presenciar l’espectacle arriba una pujada de les fortes i gràcies al dolor insuportable del cop i la rabia que tenia pujo la rampa com si res i continuo fins al 3r avituallament.

Desprès de passar el 3r avituallament al km 37 i després de superar dos pujades més arriba el tram de baixada ràpida, 2 km plans i l’arribada a meta. Arribo amb 3hores i 42 minuts i acabo a la posició 70 més o menys dels homes que han fet el recorregut llarg. Molt content sensacions molt bones i les ganes de seguir buscant els límits.