Grifone challenge: Part1_Vertical Quiri

Aquesta cursa, és una prova de muntanya que es celebra a un poblet anomenat Noves de Segre situat a uns 10 quilometres de la Seu d’Urgell. Consta de 4’75 quilometres de distancia amb 850 metres de desnivell positiu. És una cursa on el 65% o 70% de la pujada els atletes no professionals la fan caminant ràpid ja que es tan empinada que no es pot córrer durant tot el recorregut.

Avui és dia 14 de Maig i ara mateix son les 22:00 i ja estic preparat per sopar però abans m’agradaria fer el resum de la prova.

A les 17:00 sonava el coet de sortida i ja feia 10 minuts que estava preparat esperant-la i sofrint un tipus de nerviosisme creat per la inseguretat de no haver participat mai en una prova de muntanya ni molt menys amb una vertical running o bé per una indigestió de les 4 o 5 begudes cafeïnades que m’havia pres (red bull, cafè, coca cola...). El cas es que després de sonar el coet i haver-me situat en un lloc privilegiat a la sortida arranco a córrer per la única baixada de tot el recorregut buscant la sortida del poble amb el primer grup de corredors professionals els quals a uns 100 o 200 metres ja s’allunyaven deixant un grup de motivats que corrien a un ritme lleuger però que no arribava a sprint  pensant que encara faltava la pitjor part. En aquest punt hem van passar 3 o 4 (innombrables) * els poso aquest nom perquè son els típics que volen el seu moment de glòria i córrer al màxim durant els primers 200 metres i després van massa lents o es paren molestant i alentint el pas d’altres corredors.

A la sortida del poble ja es podia observar la punta de la muntanya que quasi tocava un núvol on està l’ermita de sant Quiri on finalitza la prova. Començava la pendent forta, tan forta que s’observava una filera d’atletes caminant agafant-se els genolls i fent força per ajudar-se a no parar en front un obstacle d’aquella magnitud.

Després d’alguns quilòmetres de pujada sense descans, quasi ofegant-me amb les meves pròpies babes  i pensant-me que quedava poc per acabar arribo al primer avituallament on recordo que n’havien anunciat 2, la qual cosa volia dir que encara estava a la meitat o menys del recorregut.

Les pulsacions no podrien ser mes altes, el cor bategava tan fort que hem feia la sensació que la gent que anava passat per la pujada el podien sentir i sonava una respiració pròpia d’una pel·lícula de terror. Aquest sofriment no disminuïa en els petits (plans) que s’anaven succeint al llarg de la carrera i pareixia que no hem recuperava fes el que fes. Cada cop que la pendent superava una inclinació tan gran que m’obligava a ajupir-me i utilitzar les quatre extremitats i m’aixecava el món em donava voltes i no parava de pensar que si no s’acabava aviat la prova alguna cosa dolenta hem passaria ja que parar no era una opció.

Passats un segon avituallament i una rampa pròpia d’una via ferrada arribo a la meta uns 50 o 55 minuts més tard d’haver començat l’aventura.

Ara toca descansar ja que el vertical Quiri només és una de les proves de l’escanya bocs de la Grifone Challenge i demà m’espera una cursa de BTT de 46 quilometres amb 1600 metres de desnivell positiu on espero acabar amb les millors condicions possibles.

PD: He quedat en la posició 55 de 200 nois participants. No és el millor resultat del món però no està mal per ser la primera vertical running on participo.