EXTREMEMAN SALOU 226

lunes, 20 de junio de 2011

Triatló cros de Balaguer ( Distancia Sprint ).



Ahir dia 19 de Juny i vaig participar en un triatló cross distància sprint a Balaguer. El triatló cross es aquell que combina natació, ruta ciclisme amb BTT i cursa a peu i al ser distància sprint es fan 750 metres nedant, 20 quilòmetres de ciclisme de muntanya i 5 de cursa a peu.

El dia anterior vaig estar ja a Balaguer com a espectador ja que es celebrava un triatló de mitja distància de carretera que te fama de ser molt dur i tenia ganes de veure’l. La veritat que el de distància B va ser molt dur ja que feia vent i les pujades al port d’Ager es feien molt llargues perquè anaven seguides de pujades del 13-15% la qual cosa va deixar els triatletes molt desgastats a l’hora de afrontar la cursa a peu.

A la nit vaig parlar amb la gent que havia anat a provar el circuit de BTT ja que al dia següent es jugarien les primeres posicions i em van dir que el circuit era molt tècnic ( molt difícil) i que a més a més hi havia alguns llocs on tenies que agafar la bici al coll i pujar caminant per senders impossibles de pujar damunt la bici, la veritat vaig  preocupar-me una mica...

Al matí vaig aixecar-me a les 8:00 del matí, vaig esmorzar i vaig anar a buscar el dorsal, el chip i a deixar les bambes a la transició de Balaguer, ja que aquest triató comença en un pantà situat a Sant Llorenç de Montgai i acaba desprès de la última transició a Balaguer.

Un cop recollit el dorsal m’informen que hi ha algun problema amb els chips ja que s’han equivocat a l’hora de repartir-los i han donat el meu a una altra persona. Pujo a Sant Llorenç de Montgai deixo la BTT a la transició em poso el neopré i no puc entrar a escalfar a l’aigua  ja que encara no m’han trobat el chip. Quan falta un minut per la sortida em donen un chip em tiro a l’aigua faig 6 braçades i preparat per la sortida noto que alguna cosa no va bé.

Sona el megàfon amb una veu que crida “60 segons per la sortida”, no em sento bé s’hem talla la respiració i noto com si em puges el menjar des de l’estómac, no hi ha temps per pensar sona el tret de sortida i començo a nedar els primers 200 metres al màxim per col·locar-me en un lloc privilegiat. Un cop estava en un bon lloc dins del primer grup però separat dels 5 primers m’intento relaxar una mica però no puc, noto que no puc respirar, m’ofego i vaig canviant de crol a braça cada 100 metres per poder vomitar i intentar agafar una mica de aire sense parar-me ja que son pocs metres i no em permeto parar, em passen 5 o 6 nedadors que m’enfonsen i em toquen al passar. Quant porto uns  750 metres ja no em puja el menjar surto de l’aigua després del moment mes angoixant dels últims 10 anys i camino per el tapís de la transició mentre s’em cauen les llàgrimes del patiment anterior.

Respiro i em reconforta sentir la Ivet que em diu que he fet un bon temps a l’aigua tot i els problemes. Agafo el dorsal, el casc amb les ulleres, em poso les sabates de bici de muntanya i corro cap al final de la transició pensant amb els 25 km de corriols i pujades tècniques. Només començar pujada i més pujada, el pitjor és el principi hi ho sé així que no baixo el ritme i arribo al tram més dur que m’obliga a pujar la bici al coll durant uns 300 o 400 metres.

La ruta comença a posar-se interessant amb corriols que pugen i baixen, el camí es posa capritxós creant milers de formes i fent-me passar per desenes de paisatges diferents cada pocs quilòmetres. Passo alguns corredors que s’han acomodat i arribo feliç a la última transició.

Començo a córrer a un bon ritme i comença la pujada que dura uns 3 quilometres, baixo una mica la velocitat i sense adonar-me’n ja sóc al final, un últim esforç i la alegria de haver acabat una altra aventura.


Tot i els contratemps tinc moltes ganes de millorar i de tornar, per poder-me superar i seguir millorant.

Parcials:

Natació:  13’56min.
BTT:      1h 59min.
Cursa a peu: 18min.

miércoles, 15 de junio de 2011

Triatló olímpic Vinarós


El passat dia 5 de Juny es va celebrar a Vinarós un triatló olímpic on hi vaig participar. La distancia olímpica consta de 1’5 km nedant, 40 km de ciclisme i 10 km corrent. Aquesta ultima setmana havia entrenat molt ja que no tenia la intenció de participar en cap competició i hem vaig enterar de la prova un dia abans. Gràcies a alguns contactes em vaig poder inscriure en la prova del diumenge i vaig arribar a les 9:00 preparat amb tot el material, nerviós i cansat ja que no ho havia previst i no havia fet un “tapering” (posta a punt) adequat, entrenant 10 hores setmanals i deixant quasi tot el volum a finals de setmana. 



A les 9:15 ja havia recollit el xip, i em vaig dirigir a boxes per preparar les transicions. Deixo la bicicleta mirant cap al camí de sortida, les sabates de córrer al costat i les sabates de ciclisme davant amb els mitjons posats, el dorsal i el casc de la bici amb les ulleres. Em poso el neopré per la natació una mica de crema solar als braços i baselina per al coll per a no lesionar-me amb el neopré.




A les 9:50 em tiro a l’aigua per provar sensacions, faig unes braçades i surto per agafar un bon lloc a la sortida.

Un cop ja revisada la direcció de la corrent i contrastat amb la direcció de la primera boia  agafo un bon lloc a la sortida i espero nerviós el 3.....2.....1.....ja!!!



A les 10:00 am sona el tret de sortida i em tiro a l’aigua il·lusionat ja que havia entrenat molt i esperava tenir bones sensacions però, la veritat... no va ser així, després dels 250 primers metres arribo a la primera boia amb el primer grup de nadadors i un cop allí començo a rebre cops, m’estiren, m’enfonsen... en aquell moment i després de fer uns quants glops d’aigua me’n adono de que es una competició i començo a utilitzar tots els trucs que he après durant aquests mesos per sobreviure a un triatló.



Els següents metres es fan mes i mes durs ja que els constants cops, enfonsaments i empentes rebudes han aconseguit pujar-me les pulsacions al màxim i segueixo nedant a un ritme més lent i intento aguantar amb una respiració entrecreuada fins tocar la sorra 750 metres després. Al tocar la sorra faig un salt de papallona m’aixeco i passo pel detector de xip, sento al Rios i Jaume com criden animant-me em giro i veig que hi ha molta gent nedant me’n adono de que vaig bé, continuo corrent i torno a llençar-me a l’aigua encara em queden 750 metres més.



Durant la segona volta em passen 5 o 6 triatletes més i 26 minuts després de començar l’aventura surto de l’aigua. Arriba la transició després de recórrer 50 metres i de nombrosos intents fallits de treure’m el neopré trobo la bici em paro i aconsegueixo treure’m el neopré em poso el dorsal, el casc i les sabates poc a poc perquè em noto marejat i pujo a la bici tot sortint de la transició.

 

M’esperen 40 km de bici però ràpidament em sento bé i amb forces, començo a pedalar i em sento fort. Al cap d’uns 20 minuts aconsegueixo posar-me a roda i els quilometres passen ràpid. Hem passen alguns ciclistes que roden més fort que jo i no els puc seguir. Després de pujar dos cops a l’ermita de Vinarós arribo a la transició amb una set que em moro  ja que fa molta calor i a la bici només hi portava sals minerals.

 

Hem poso les sabates i surto a un bon ritme preparat per fer un bon temps a la cursa a peu, arribo a l’avituallament i agafo una aigua, quasi me la bec d’un glop i la resta me la tiro al cap. L’aigua estava molt freda i noto com l’estómac em fa cada cop mes mal, els quilometres no passen i els 5 últims es fan molt llargs.






Arribo a la línia de meta emocionat ja que ha sigut més dur del que em pensava, però a la vegada content. He quedat el 51 havent sortit de l’aigua el 32 la qual cosa em diu que puc fer-ho millor i m’anima per esforçar-me mes de cara al proper triatló.