EXTREMEMAN SALOU 226

viernes, 30 de septiembre de 2011

Half Ironman Sailfish de Berga 24-09-11


Avui és 25 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Berga es celebra un triatló de mitja distància que es compon de 1’9km nedant, 90km en bici de carretera i acaba amb una mitja marató, es a dir 21km de cursa a peu. El segment de natació comença al pantà de Baells, la primera transició està just a la presa del pantà, on son les bicicletes i on es deixarà el neoprè i material de natació. Al segment de bici es fan dos voltes de 45km passant per els pobles del voltant i creant un circuit bastant exigent ja que Berga està rodejada de muntanyes. Per últim el segment de cursa a peu consta de 3 voltes a un circuit urbà que passa pels carrers del poble fins arribar a la línia de meta.

 

Son les 7 del matí i acabo de sortir de Taradell esmorzo de camí al cotxe i intento beurem un bidó de sals per tal de hidratar-me el suficient abans de la cursa. Primer vaig a la T2 per deixar la part de running (sabates, mitjons i una visera per si fa molt de sol), tot seguit pujo al pantà per deixar la bici i el material de la T1 i em poso el neoprè per la sortida. No se quina temperatura fa però tothom porta jersei, estan en les mans a les butxaques i amaguen el cap tot el que poden dins la roba d’abric. Fa un vent gelat però estic massa preocupat pensant en totes les coses que poden anar malament durant la cursa com per a patir pel fred.



L’aigua està a 20º per la qual cosa segur que dintre s’està millor que a fora i per tant ja ens preocuparem desprès quan sortim mullats i haguem de pujar a la bici.



L’hora de la sortida s’apropa i 450 triatletes s’aglomeren en una fina rampa que es dirigeix al pantà i es comencen a sentir les frases típiques “ a disfrutar-ho eh” que traduït a català real vol dir vosaltres no correu que jo aniré a muerte, o també “com la liem no? Perquè ens em apuntant? Mai aprenem o que? Jaja!!. Hi ha una cua molt llarga i així et dona temps a mirar el recorregut i pensar... aquestes boies no estan massa lluny? . Mentre estem parlant fan baixar alguns triatletes a la línia de sortida i sona el tret de sortida! No s’ho esperava ningú i la gent es comença a empènyer per la rampa fins arribar a l’aigua, els primers participants porten uns 400metres i io encara no he pogut tocar l’aigua!!.



Arribo al final de la rampa i salto al pantà intento caure entre dos triatletes però crec que ne enfonsat un. Començo a nedar i intento concentrar-me mentre els atletes del voltant em peguen al cap en cadascuna de les braçades que fan. Nedo uns 500 metres i se’m acaba la paciència, passo per damunt de dos o tres atletes i em col·loco a uns 5 o 10 metres de la trajectòria per tal de nedar uns metres mes que els altres però sense rebre tants cops. El pas per les boies es fa molt llarg i cada cop que trec el cap pareix que la pròxima segueixi igual de lluny. Desprès de 30 minuts molt llargs toco el ciment de la rampa de la T1 i començo a córrer cap a la transició per una rampa de 50metres fins arribar a la bici. Em trec el neoprè assegut al terra per tal de recuperar-me una mica, em poso el casc i les sabates lo mes ràpid possible i surto disparat esperant que les cames aguantin bé els 90km de carretera.













Porto uns 45km damunt de la bici i tot pareix funcionar perfectament, em noto amb energia i se que puc anar molt més ràpid del que estic anant així que decideixo donar una mica més de mi en la segona volta. Faig la segona volta a un ritme més decenti passo uns quants atletes que ja s’han fos en la primera volta. Les cames ja comencen a “enquilosar-se” una mica i al cap em dona voltes tota la estona la idea de com reaccionaràn les cames al baixar de la bici i començar a córrer.



Arribo a la T2 desprès d’una bona pujada i faig una transició ràpida i començo a córrer per els carrers empinats de Berga.

No fa ni 2 minuts que estic corren i noto com el vast extern del quàdriceps comença a enrampar-se sense parar i decideixo prendre’m un gel  per resoldre el desequilibri iònic. En la primera volta intento veure moltes sals als avituallaments però pareix que res es suficient per parar les rampes a les quals se’ls i suma un dolor abdominal que no pot portar res de bo. Al acabar la primera volta veig a Rios que m’està fent de suport i li demano que m’aconsegueixi una pastilla de potassi per parar les rampes. Al cap de uns 4 km em dona la pastilla i en 5 min tot torna a la normalitat. Em sento cansat i encara em queda una volta i mitja al circuït però ara ja estic segur que arribaré a la meta.

 

Arribo a la meta 4h i 50min desprès d’haver començat aquesta aventura. Sóc el 64è classificat del mig Ironman de Berga i ho he fet amb menys de 5 hores, no m’ho puc creure...





Creuo la línia de meta emocionat perquè acabo de pujar un esglaó més de cara al Ironman, he complit un somni i m’he demostrat a mi mateix que tot es possible si hi poses ganes i dedicació.

 


Porto 7 mesos entrenant dur, he arribat a fer fins a 20 hores de entreno setmanal, me perdut moltes festes, sopars i celebracions i me cansat molt, moltíssim. He patit en moltes ocasions i he passat alguns ensurts però... un moment com aquest ho compensa tot.
"Sentir-se realitzat és totalment necessari per a ser feliç a la vida i si per mitjà de practicar un esport o fer alguna activitat ho pots aconseguir per a mi compensa tot l’esforç que hi posis."




















domingo, 11 de septiembre de 2011

Aquatló de Tarragona

Avui és dia 4 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Tarragona es celebra un aquatló que consta de: 2’5km de cursa a peu seguits de 1km nedant i 2’5km més de cursa a peu. Arribo puntual a l’obertura de boxes i desprès de recollir el dorsal preparo el material correctament per tal de fer una transició lo més rapida possible.



9:00am sona el tret de sortida i començo a córrer a una velocitat constant que se que podré mantenir durant els 2’5km restants i hem permetrà arribar a l’aigua en energia per poder nedar a un bon ritme. Em col·loco 6è i ràpidament els corredors que estan mes avançats comencen a baixar el ritme conseqüència de no haver calibrat bé la velocitat i en menys de 1km estic 3er.



Arribo a la transició en tercera posició i durant aquesta hem passen 2 corredors, surto disparat cap al mar, entro a l’aigua i començo a nedar a un ritme constant. Passo un o dos nedadors i em poso a peus de dos triatletes que neden fatal fen ziga-zaga cada pocs metres i em fan perdre temps. Decideixo passar-los i em col·loco en una de les primeres posicions. Avui la mar està revolta i les boies son petites, vaig traient el cap però no les trobo i segueixo nedant en direcció a la moto aquàtica pensant que marcarà la última boia però un cop arribo allí els socorristes m’indiquen que la boia està en direcció contraria a uns 100 o 150 metres. M’ha caigut el món al damunt, i desprès de uns instants de incertesa de abandonar o no, decideixo seguir i intentar quedar en la millor posició possible. Desprès d’uns dos minuts arribo a la boia que m’ havia passat de llarg i ja m’ha passat tot el “pelotón” de atletes de nivell mig. Estic en la posició 20 mes o menys i començo a passar nedadors fins que surto de l’aigua agafo la polsera necessària per fer una altra volta al circuit de natació de 500 metres i dono una volta molt ràpida i em poso el 10è mes o menys.



Després de la transició començo a córrer a un bon ritme i passo dos corredors més abans de arribar a meta. He queda 8è de la categoría absoluta masculina, després d’una cursa plena de dificultats i errors inesperats. He fallat i en una proba tan ràpida 3 minuts perduts ho es tot. Intentaré aprendre de les errades i no caure més cops amb la mateixa pedra.  

viernes, 2 de septiembre de 2011

12ª Cursa Urbana de La Senia


El passat dia 27 d’Agost es va celebrar la 12ª cursa urbana de La Senia que coincideix amb el 7è memorial a Josep Martí Gisbert. Aquesta cursa consta de un circuit urbà de 5km de distància que es completen al donar 6 voltes i mitja pels carrers del casc antic de la Senia.

A les 6 i mitja sortim de Ulldecona un grup d’amics, uns en ganes de fer un bon paper o superar temps anteriors i d’altres en ganes de demostrar-se a ells mateixos que poden superar aquest repte de la forma mes decent possible.

Al arribar ens trobem tot tipus de atletes, la majoria no pareix que s’hi dediquen gaire però de repent apareixen 3 nois d’un equip d’atletisme de la comarca que pareixen més professionals, son alts amb cames molt llargues i van perfectament equipats, ens expliquen que participen al campionat d’Espanya, fan un escalfament tots a una amb diferents moviments, sortides explosives,etc... en aquest moment es quan crec que les possibilitats de fer podi s’han acabat.

Fins les 9 i ja fosc no donen la sortida, surto disparat i em poso al capdavant de la cursa a un ritme fort però que sé que puc aguantar durant 5 kilòmetres. Desprès de les primeres dos cantonades ja sento unes passes que corren darrere meu a uns 4 metres, és un dels del club d’atletisme, el qual es queda darrere meu a molt poca distància perquè fa molt de vent i així es refugia durant les primeres 3 voltes.

Quant arribem a la quarta volta em retalla una mica mes de distància i intento apropar-me al màxim a les parets de les cases quant arribo als girs per tal de no deixar-li espai per passar. Passada la línia d’arribada de la 5ª volta em passa fent un esprint que no m’esperava i el perdo de vista. Continuo amb el mateix ritme durant una volta i mitja més doblant molts dels corredors de la cursa i girant-me de ves en quant per si s’apropa el tercer classificat.

Arribo a la línia de meta 2n amb 16’ i 20’’ uns 20’’ més tard que el primer classificat i 1 minut i pico per davant del tercer.



La cursa a resultat un èxit, intensa però m’ha servit com a test de 5km ja que no n’havia fet cap fins ara. Ara a descansar, gaudir de les festes, recuperar-me i entrenar al màxim per al pròxim repte.



No hi ha imatges.