EXTREMEMAN SALOU 226

domingo, 18 de marzo de 2012

XXII Duatló Ciutat de Reus:

Es diumenge dia 4 de Març Son les 7 del matí, estic al cotxe de camí cap a Reus. No fa ni 5 minuts que he sortit de casa i ja noto la tensió de la cursa, aquells nervis que comencen com un formigueig a les cames i que va pujant i que poc a poc et van fen sentir petit i mes petit. Comencen les pors “es que... porto massa temps sense competir”, “segur que em va mal perquè només faig que entrenar per l’Ironman”, “trobo que he fet poques series”... excuses internes per si la carrera va mal no sentir-me culpable. 

Arribo a Reus i desprès de aparcar vaig a deixar la bicicleta a boxes i comença la màgia de la competició i aquell estat de nervis negatiu comença a desapareixer mentre s’acceleren les pulsacions i notes aquella sensació de eufòria que només t’aporta una competició.

Soc a la línia de sortida preparat i quant sona el tret surto a un bon ritme per la pista de atletisme del club natació Reus Ploms intentant no trepitjar ni ser trepitjat per cap dels altres competidors. Hi ha molts participants i la pista es molt petita la qual cosa dificulta anar a un ritme constant durant els primers 400metres de cursa a peu. Al sortir de l’estadi agafo un ritme ràpid i constant. Les pulsacions es disparen perquè se que son pocs quilometres i s’ha d’anar a donar-ho tot. Tot i un mal de panxa que ha aparegut de sobte vaig mantenint el ritme fins a la primera transició.  

Faig una transició molt rapida (cosa estranya en mi) i surto amb la bici. Els primers 5 kilòmetres els passo sol intentant agafar un grup que tinc al davant. Trec forces de tots els músculs del cos per atrapar-los ja que se que amb un bon grup no em cansaré tant i podré portar un millor ritme de cursa. Desprès de 5km aconsegueixo atrapar el grup i comencem a fer relleus per atrapar els diferents grups del davant. Atrapem uns quants grups de ciclistes que cada cop suneixen al meu i acabem formant una gran pilota de ciclistes abans de la última transició.

Finalment arriba la última transició i els últims kilòmetres els quals corro agònicament i acabo superant 4 o 5 corredors més.

No he fet un gran resultat ni un gran temps, però la distància esprint no és un objectiu per a aquest any ja que la temporada està enfocada cap a la mitja i la llarga distància espero fer-ho millor en les pròximes proves de resistència tot i que estic content amb l’esforç que hi he posat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario