Triatló Doble Olímpic de Banyoles:

Dia 29 de Abril de 2012 i son les 8 i mitja del mati i estem a punt de saltar a l’aigua. Passen 2 o 3 minuts, parats de peu, davant del llac i calculant que fer quant soni el tret de sortida. Soc a primera fila, a mig metre tinc unes canyes que surten de l’aigua un pam, amb el qual hauré de fer un salt ben llarg no sigui cas que me’n enclavi alguna. Porto 3 hores i mitja despert perquè he vingut des de Taradell i he hagut de fer tot el procediment que comporta participar en una cursa d’aquestes característiques.

La prova consta de 2200 metres de natació, 80km de ciclisme i 20km de cursa a peu. Ens informen que han escurçat el circuit de natació a 1600 metres perquè l’aigua esta a 13’5º i tot i portar neoprè es perillós i podem patir de hipotèrmia.    

Donen la sortida i faig un gran salt, passo les canyes i començo a nedar com un boig durant els primers 100 metres per tal de que no em passin per damunt els 600 participants de la prova. Cops, cops i més cops buff!!!... no entenc que està passant i no se si soc jo o tothom neda de costat a costat perquè contínuament se’m creua gent pel davant. Uns 200 metres mes tard noto que se m’accelera el cor com una locomotora i decideixo baixar el ritme i acomodar-me en una bona posició. Uns minuts desprès la sensació d’ofec no para i noto com començo a treure l’isotònic que m’he pres per el camí per la boca. Em costa respirar i intento no parar de nedar seguin els peus de diferents triatletes. No em noto ni els peus ni les mans, em fa mal el cap i em costa moure els músculs però tot i les dificultats i fent un esforç extra-humà arribo a la primera transició.

Faig una mala transició, molt lenta i tranquil·la intentant recuperar l’alè, m'ofego i em surt sang del cap... i un cop tinc el casc i les ulleres posades començo el segment de ciclisme esperant recuperar-me. Esperava tenir bones sensacions a la bici però no va ser així. En un dels revolts passem per una carretera molt petita i es forma un grup amb tota la mala sort del món que un jutge de la organització em treu targeta groga per fer “draffting” .La veritat es que hagués agut de frenar molt per tal de no fer-ne hi havia molta gent allà i posar-se a 7 metres de distancia era molt difícil.

Segona transició i 81’600km al cos. He deixat la bici i començo a córrer. Em noto molt malament, l’estomac em fa mal i tinc moltes ganes de vomitar. He de fer 3 voltes al llac per tal de completar els 20 km de cursa a peu. La primera la realitzo a un ritme còmode per recuperar-me una mica, la segona milloro i baixo el temps i la tercera l’estomac em recorda que ho he passat mal a l’aigua i m’obliga a baixar el ritme. Desprès de 20km  de sofriment arribo a meta emocionat. No he fet una gran cursa ni un bon resultat però he fet un esforç increïble i no m’he abandonat.

01-04-12. Mitja Marató de Muntanya dels Hostalets de Balenyà: El ROC GROS.

Som a dia 1 d’Abril de 2012 i a les 9:30 del mati es dona la sortida de la mitja marató de muntanya dels Hostalets. La cursa consta de  900 metres de desnivell positiu i 1800 metres d'acumulat que transcorre per infinitat de corriols molt poc coneguts del terme municipal de Balenyà. La cursa té una dificultat mitjana i compta amb 3 ascensos als turons més emblemàtics de la Serra de Fontderola: el Roc Gros (809m), el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m).

Son les 9 del mati i estic escalfant pels carrers dels Hostalets i vaig veient corredors, em fixo amb la musculatura, les cames i la roba que porten per fer-me una idea del nivell que tenen. Ho faig de manera instintiva per tal de imaginar si avui puc optar a una mes bona o mes dolenta posició (crec que ho fem tots). Miro les cares i quasi no conec ningú així que no se si hi ha molt nivell o no. La cursa es comença al centre del poble per tant el primer tram serà d’asfalt i la estratègia a seguir serà agafar una bona posició a l’asfalt i intentar aguantar el que es pugui quant el corriol es torni tècnic. Es molt important saber molt bé amb que estem jugant i tot i que fa relativament poc que soc dins d’aquest món sóc molt conscient de les meves possibilitats i del meu nivell, que es una mica mes alt amb curses de carretera que no pas amb curses de muntanya. Així que no espero un gran resultat però intentaré posar-hi totes les ganes per fer-ho el millor possible.

Sona el tret de sortida, reacciono ràpid i em poso el primer de la cursa!! Agafo un ritme còmode i segueixo corrent pels carrers del poble a un ritme que no em suposa cap esforç exagerat. A uns 10 metres tinc a un corredor ( alt, cames llargues, prim....) típic corredor de muntanya que se que no tardarà molt en passar-me quant el corriol s’enfili una mica. Se que he trencat la cursa perquè els corredors de muntanya no surten mai tan forts i fins que no arriba la terra sembla que no engeguin els motors, però tot plegat sembla que ho fa més interessant.

S’acaba el poble i comença una pista i ja tinc dos corredors respirant-me al clatell ( el noi alt i en “Pantani” que em diu: “Raga! on anaves tan fort jijiji”. Em passen aquests dos van a un altre nivell i no mi enganxo perquè em cremaré abans d’hora i no m’interessa. Al cap de uns minuts em pasen 4 o 5 participants més mentre ens enfilem  al primer turó. Sense adonar-me’n ja sóc al Roc Gros i no vaig mal posicionat em noto fort i pujo ràpid sense baixar el nivell, passo el primer avituallament, bec una mica d’aigua i la resta me la tiro per sobre, el cos em bull i feia estona que ho esperava. Un cop a dalt comença la primera baixada, començo fort però cada cop el corriol es més i més tècnic i després de alguns ensurts baixo el ritme per precaució i em comencen a passar corredors.

Comença el segon turó i aquí la cosa es posa lletja, hi ha tant desnivell que els 20 minuts de pujada me’ls passo ajupit i a 4 potes intentant no parar de caminar fins arribar a dalt.

Durant la pujada m’han passat dos corredors i tornem a baixar. El descens es fa pel costat d’una via ferrada és molt tècnic i es precisa d’una molt bona coordinació. Durant aquest tram em passen molts corredors i desprès de un continu puja-baixa arribem al poble.

Entro a meta en 25ª posició de quasi 300 inscrits a 15 minuts del primer participant. Molt content i amb una cursa més a les cames.